miércoles, 23 de enero de 2013

Entrada final.

Aquesta és l'última entrada de blog que hem de fer en aquesta assignatura, m'agradaria reflexionar sobre tot allò que he après en aquestos tres messos i molt més en com ha canviat la meva mentalitat.
Voldria començar parlant sobre el primer dia de classe, on vam fer una petita introducció fent un esquema sobre l'entorn presencial i l'entorn virtual. Moltes de nosaltres ja haviem utilitzar moltes eines per compartir o crear informació a l'institut o a l'escola, però altres companyes no les havien emprat, l'esquema d'aquell primer dia va ser aquest.



Les eines que haviem emprat eren molt més escasses que les que coneixem ara, crec que el blog, encara que ha set molt de treball per totes, ha set una gran eina, tant per apendre, com per escriure i així construir el propi coneixement, com per obligar-nos a conèixer totes aquestes noves eines. Ara el meu ple és diferent que el primer dia, i encara que jo havia emprat moltes eines digitals, ara conec més, i són aquestes:

Segurament i encara que no hagi de fer entrades contiunaré escrivint i mirant blogs d'educació per seguir aprenent de bons professors que ens deixen les seves opinions per la web.

En quant a la meva opinió, ha canviat molt des del primer dia, abans mai m'havia plantejat la idea de que hi havia dos tipus d'ensenyament, un més tradicional i un altre constructivista, simplement estudiava per aprobar i ja està no havia més. Ara reflexionant sobre el que ha set el meu aprenentatge puc dir que llevat de l'etapa d'educació infantil, on això està molt superat el meu aprenentatge ha set tradicional completament.
Ara estem al segle XXI i jo com a futura professora vui ser una professora amb ideologia constructivista, m'agradaria tal i com vaig dir a la meva entrada de va de mestre, ser una professora que aconsegueixi motivar als seus alumnes per apendre, com el video que vam veure el primer dia a classe.







Hem parlat sobre molts de temes, avaluació, curriculum, eines... i totes elles m'han sorprés molt, no vui parlar sobre totes elles per que ja ho he fet al llarg de tot el curs, però expossare quatre idees amb les que jo em quedaré per sempre:

  • El curriculum ha de ser orientador, i no es obligatori seguir-ho completament ja que són els alumnes els que marquen el ritme de la classe i ho vairem en base a les seves necessitats.
  • L'avaluació no és només final i com a un càstig, s'ha d'avaluar tot el procés, inicialment, durant i finalment. Principalment s'ha d'avaluar el procés.
  • Tots els espais i temps són educatius, no només centrem el moment d'apendre a classe.
  • Els alumnes han de construir el seu propi aprenentatge
M'ha semblat molt interessant anar llegint cada setmana tant els llibres de Zabala com el llibre d'Isabel Solé, m'han donat aquesta nova visió que tenc ara i els guardaré per el futur. La unitat didàctica també m'ha semblat un treball molt interessant per reflexar tots aquestos coneixements que hem anat assolint i mitjançant aquesta he acabat d'entendre moltes coses. Ara possaré el video de conclusió que hem realitzar en grup:




martes, 15 de enero de 2013

Activitat de twitter.



-Aquesta setmana hem fet una nova activitat a classe emprant twitter, l'activitat consistia en fer un debat via twitter, per això totes teniem que tenir un, y primer unes tenien un rol, després tenien l'altre, així totes havíem de defensar les dues postures. Finalment vam realitzar el gran debat a clase, on igual que els altres dies primer s'havia de defensar una postura i després l'altra.

Primerament jo vaig defensar l'escola constructivista, m'ha semblat més fàcil defensar aquesta ja que hi ha motls arguments per defensarla i és sobre tot allò que hem parlat durant aquest curs a clase. He de dir, que encara que ara la meva visió de l'educació ha cambiat, quan vaig arribar a la carrera no sabia que havia noves visions educatives més innovadores i no tradicionals, ja que jo fins ara l'educació que he tengut a set molt més semblant a la visió tradicional. M'agrada i a la vegada em dona una mica de respecte pensar que ara podem fer que els alumnes siguin els protagonistes del seu coneixement, vui estar a la altura de allò que ells necessiten. Per defensar aquesta postura posare alguns dels twtits que m'han agradat.



Com he dit abans, no m'ha semblat tant complicat defensar aquesta postura per què és el que realment pens, és el meu criteri, però quan vam canviar de rol i em tocava defensar l'escola tradicional, he de dir que va ser més complicat posar algunes frases que anaven completament en contra del meu criteri. A més és més dificil respondre a twits ben argumentats que feien les meves companyes i on realment tenien tota la raó.
Alguns exemples per defensar aquesta postura:

A més a més, en el debat que hem fet a classe he set moderadora en un dels torns, m'ha semblat una tarea bastant complicada per què a vegades era imposible canviar de tema o reconduir a les meves companyes en el tema, havia un ambient caldejat i les veus eren fortes, inclós a vegades no he pogut parlar, però com ha moderadora també he guiat una mica el debat i he preguntat individualment a persones que han participar poc, així com portant els temes també per twitter per aquelles persones que estaven escribin en aquell moment.


L'experiència a sigut bonísima, a més que és un tema de debat en l'actualitat i quan sorgeix l'ocasió no be malament tenir uns arguments una mica preparats, i no només per això si nó que ha set un repàs de tots els temes tractats durant el curs i així a més debatint-los hem recordar moltes coses. Emprant twitter personalment he aprés a utilitzar una altra eina d'internet,ha set una activitat molt positiva que m'agradaria repetir en altres ocasions amb altres temes.

lunes, 10 de diciembre de 2012

Educació Infantil.

Podem dir que l'Educació Infantil és l'etapa d'educació primerenca que podem dividir en dos subetapes, un primer cicle que va del 0 als 3 anys, normalment aquesta etapa és privada, ja que ens referim a centres que són escoletes o guarderies. I una altra etapa que va del 3 als 6 anys, que encara que no sigui obligatòria sol sel pública. Actualment l'Educació Infantil té sentit en si mateiza, i té molts valors molt asumits, deixant de banda molt models educatius tradicionals, i passa a ser molt més constructivista.

A aquesta etapa educativa és molt important una relació molt estreta amb les families en l'ensenyament del seu fill, ja que podem dir que tots el espais i moments són educatius, ja sigui a l'escola, a l'esplai, al berenar, al mejar a casa o quan es renten les dents.

Les característiques d'aquesta etapa podem dir que són les següents:

  -Atenció a la diversitat.
  •   Curriculum flexible y obert cap al desenvolupament de la persona.
  •   JOC ÉS LA EINA FONAMENTAL.
  •   Construcció de la pròpia identitat.
  •   Horari distribuït de forma flexible.
  •   Un tutor per cicle.
  •   Objectius molt clars:
                       -Descobrir i conèixer el propi cos.
                       -Obsevar explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar.
                       -Adquirir autonomia.
                       -Desenvolupar les capacitats afectives.
                       - Relacionar-se amb els altres positivament.
                       -Iniciar-se amb la llengua extrangera.
                       -Iniciar-se amb la lecto-escriptura, gest, ritme, lleguatge artístic i musical.
                       -Iniciar-se en tecnologies de la informació.
                       -Gaudir manifestacions culturals i conèixer la cultura de les Illes Balears.(en el nostre cas)
                       -Adoptar habilitats de salut corporal i alimentàries.
                       -Desenvolupar les capacitats cognitives a través del JOC.
           


Els hàbits i les rutines en aquesta etapa són fonamentals, personalment jo recordo encara com arribabem a classe, ens posavem el baby, feiem el bon dia, passavem llista i cada dia ho feia un company diferent... que avui en dia encara es fa igual.
Hi ha que destacar Montesori com a referent d'aquestes idees d'educació infantil, ja que ella donava valor educatiu a la Infància.

En aquesta etapa educativa hem de destacar tres àrees de coneixement.
  1. El jo, és a dir, el propi alumne.
  2. Els altres (l'entorn)
  3. El llenguatge, és a dir, allò que ens porta a relacionar-nos amb els altres.
Podem diferenciar molts tipus de llenguatge, tecnologic, matemàtic, músical, corporal, no verbal... però sobre tot en aquesta etapa hem de destacar el llenguatge artístic i plàstic, desenvolupar la creativitat dels nens és fonamental. Ken Robinson diu que ses escoles maten la creativitat dels alumnes i ho fa amb l'exemple del clip, ell pregunta quina utilitat té un clip? en diferents etapes educatives i casualment els més petits són els que donen idees més interessants, però a mesura que creixen donen simplement la resposta correcta, aquesta resporta única que l'escola els ha ensenyat.




 Parlant de la creativitat m'agradaria destacar aquell conte que vam llegir a classe que realment em va emocionar molt.
''La flor roja del tallo verde''.

Finalment m'agradaria parlar de la importància dels espais dins l'aula i fora d'ella en l'Educació Infantil, i aprofitant ses imatges que vam treure de la pràctica de Desenvolupament Cognitiu i Lingüistic,possaré les fotografies realitzades per mi mateixa a l'aula de P4 de l'escola Mare de Déu de les Neus, a Sant Jordi.

(aquesta és l'escola)













Aquí podem veure com estan disposades les taules per treballar bé en equip.


Aquí tenim el racó de la lectura on tenim una petita taula per aquells que vulguin llegir més tranquils.


En aquest racó estan els materials d'activitats plàstiques.


Els banys estan dins l'aula.


El racó de joc.





M'ha agradat molt fer aquesta entrada de blog, personalment per a mi l'educació infantil va ser una etapa molt feliç i molt bona. Pens que actualment molt pares tenen la idea de que en aquesta etapa no es fa res, i clar després pases a primària i és un canvi molt gros. Però senyors no serà que realment el canvi és a pitjor ja que pasem d'aprendre a memoritzar simplement?

L'altre dia vaig anar a buscar a l'escola a una germana d'una jugadora meva de basquet i venia molt contenta per que a matemàtiques havia tingut un molt bé en els deures, quan vaig mirar els seus deures eren no se quantes fulles plenes de números i es que els havia d'escriure de l'1 al 300, però com volem que després agradin les mates als nens si els fem aquestes tortures?
El problema greu de la llei educativa es que no tenen concordança els diferents cicles ja que pasem d'una educació constructivista, on els nens aprenen, on les seves ganes d'apendre són més i més cada dia, perque ells volen saber i saber, i clar quan pasen a primaria tallem tot això i matem les ganes d'apendre e investigar.
Em fa molt pena aquesta situació i esperc que algun dia poguem solucionar aquest greu problema.

Finalment aquí penjaré la eina de la setmana:


lunes, 3 de diciembre de 2012

AVALUACIÓ.

Des d'una perspectiva positivista, podriem dir que, avaluar és mesurar l'assoliment dels objectius prèviament definits. Des d'una altra perspectiva ,ara cognitivista, avaluar és mesurar i valorar els processos i els resultats de la intervenció educativa. Realment i en la meva opinió lo vertaderament important de l'evaluació és formar, és el proccés, saber que tenc que millorar, saber que se millor...

Podem diferenciar diferents tipologies d'avaluació.

  • Segons la finalitat podem diferenciar tres tipus d'avaluació:

-Avaluació de diagnòstic o inicial. (per mesurar un punt de partida)
-Avaluació sumativa o integradora. (per veure el resultat final)
-Avaluació formativa o reguladora. (per veure el procés)

D'aquest tres tipus d'avaluació m'agradaria fer una reflexió sobre la meva pròpia experiència, l'avaluació de diagnòstic o inicial es aquella que fan els professors el primer dia de classe per veure quins són els nostres coneixements, i a partir d'aquí es feien dos grups. Els meus amics i jo estavem sempre més contents quan veiem que haviem tret bona nota i ens quedavem al grup dels que treien bona nota... els que no havien superat aquesta prova, s'anaven a una altra classe per alumnes que necessitaven més atencions específiques. Realment, aquells que no havien tret bona nota eres considerat els més tontets.. ara mateix i després d'haver iniciat la meva carrera em donc compte de que realment la tonta era jo, aquells alumnes que necessitaven més atencions tenian una educacció molt més constructivista, feien projectes, murals, jocs educatius, però no.. jo estava moooooolt contenta per què estava a la classe on ens teniem que aprendre tot allò que deia el llibre de text, sempre per treure la millor nota possible i passar de curs...

Podriem dir que l'avaluació sumativa és la que hem tengut tots, un exàmen final, per tema, per dos temes, per trimestre... i simplement es per veure els coneixements finals, típica de l'escola tradicional.
L'avaluació formativa és aquella de la que parla na Neus San Martí i la que hauriem de utilitzar realment, i així utilitzar l'evaluació per apendre.


  • Segons el moment, podem diferenciar tres tipus més d'avaluacció:

-Inicial
-Final.
-Durant el procés.
Aquest tipus d'avaluació són realment igual que els que hem parlat abans, la suma d'aquesta avaluació final, més la sumativa és la més típica que hem utilitzat tots.


  • Segons la extensió de l'avaluació podem diferenciar dos tipus:

-Avaluació parcial ( s'evalua una part de l'aprenentatge).
-Avaluació final (s'evalua tot l'aprenentatge).

Normalment i el que sol passar es que encara que es faco una avaluació parcial, no s'apren més ja que tu t'aprens allò que surt per l'examen del tema 1 i quan arribes al tema 9 ja no t'enrecordes d'allò que sortia al primer tema.


  • Segons el grau de relació amb l'evaluador podem diferenciar dos tipus d'avaluació:

-Avaluació externa, on les persones que avaluen no han participat en el procés d'aprenentatge.
-Avaluació interna, les persones que avaluen són els que han participar en el procés d'aprenentatge,on podem diferenciar tres tipus d'aquesta.
 -Autoavaluació. (l'avaluador és el propi alumne)
 -Heteroavaluació. (si una persona avalua a l'altre, el millor exemple és el professor)
 -Coavaluació. (les persones s'avaluen en un grup entre elles)

  • En aquest tipus d'avaluació  podem diferenciar dos tipus de criteris de comparació. 

-Un criteri criterial ( pre-establert).
-Un criteri amb normativa (establert segons el grup).

També podem parlar d'un altre tipus d'avaluació que s'anomena avaluació inclusiva, que integra la noció d'ajustament de l'ajuda pedagògica a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de l'alumnat.

Isabel Solé dona molt importància a que s'ha de compartir l'avaluació, no només amb l'alumnat si no també amb les families, ja que com hem dit en moltes ocasions, hem de fer que les famílies participin en els processos d'aprenentatge dels seus fills.

Aquí tenim una imatge amb les finalitats de l'avaluació  de na Neus san Martí, segons una visió més constructivista, on aquest procés s'utilitza per apendre.














M'agradaria també destacar aquest article de Rolando Cruz Garcia en el que fa una reflexió sobre l'avaluació. Durant tota la meva vida no m'havia donat compte en realitat que només servia per a calificar, tant els deures, com el llibre de text, l'examen simplement era reproduir allò que deia el professor o allò que deia el llibre de text. Però realment és una forma de calificar a la població per les seves notes per a tota la vida, aquell que repetia sempre era considerat tonto o que mai arribaria a cap lloc així.
Crec que els examens són necessaris en l'aprenentatge de l'alumne pero no d'una manera que sigui calificador, simplement que sigui orientador, però no cal només que sigui orientador si no que el tipus de preguntes que es fan a l'examen no han de ser completament reproductores de la lliçó de classe, és a dir, en comptes de preguntar quin és el cicle de l'aigua, per què no es pregunta com sirà el cilce de l'aigua en l'any 2030? no sirà més útil que una vegada que els alumnes assoleixen quin és el cicle de l'aigua, pensin que pot passar amb ell?

Les families tenen un paper molt importat que hi ha que recuperar, els pares no només s'han de centrar en quina nota han tret els seus fills i si han suspés castigar-los. S'haurien de centrar més en com han aprés, què han aprés, per a que serveix allò que han aprés?
I m'agradaria acabar amb aquesta frase per a futuris professors com jo.

-Digam com evalues i et diré com ensenyes...

lunes, 19 de noviembre de 2012

Repte semanal.

Repte que els plantejem als nens aquesta setmana, els núvuls es poden tocar?i si es poden tocar, com sirà el seu tacte?


Els mètodes per a l'aprenentatge per competències.

Hem parlat en més d'una ocassió sobre les competències, però realment encara no hem dit quines son aquestes competències, aquí tenim un petit esquema que ens diu quines són:






Fins ara, hem tengut un curriculum tradicional que ha servit molt d'anys com a font disciplinària. Actualment quan l'educacio està patint tant de canvis, i on s'intenta fer un aprenentatge per la vida, és a dir, per competències, aques curriculum ha de ser globalitzador, i amb aquest curriculum no es perd la visió total del coneixement

En educació infantil, aquest tipus d'ensenyament globalitzador ja existei, però encara queden per fer molts de canvis en tots els àmbits de l'ecucació, ha d'haver canvis curriculars, hi ha d'haver canvi d'eines, cavi d'espais i de temps, i també canvis en el professorat.

Primer parlarem sobre els canvis curriculars, per això m'agradaria posar el video que am veure a classe de l'entrevista als directors del C.E.  Jacint Vergaguer:




 En aquest video el que diu, és que què han d'explicar els professors realment si volem que els alumnes aprenguin per competències? en la meva opinió crec que els professors només han dexplicar allò que els alumnes no poden saber ja per si sols, o que ells mateixos no poden averiguar, si no que necesiten una ajuda. En el video diu que aquest coneixement que els alumnes no poden saber són la lectura, l'escriptura i els calculs, aquest coneixements, perquè puguin ser assolits bé pels alumnes necessiten una instrucció directa del professor. Aquesta instrucció directa no vol dir tornar a l'escola tradicional, en la meva opinió moltes coses s'han de donar de forma tradicional, molts conceptes teòrics s'han d'apendre, un alumne per moltes lletres que vegi no podrà aprendre a llegir per si tot sol, primer haurà d'apendre les lletres de memòria, després els seus sons, més tard ho juntarà amb vocals, i així finalment aprendrà a llegir cada paraula.

 A més al video es parla del treball sistemàtic, on no només esfomenta el treball en grup, com es vol a l'esocla constructivista, si no que també es vol motivar, o crear un esforç idvidual, i amb aquest esforç l'alumne aprengui a apendre. Només quan els alumnes comparteixen la informació és quan realment l'adquireixen.

 Ara tembé parlarem sobre els canvis en el professorat, per això també possaré el video que vam veure a classe:





El professor ha de canviar el seu paper, com hem dit abans, en aquell aprenentatge que l'almne no por aprendre per si mateix (letura, escriptura i càlcul), el mestre pren un rol d'nstructor, però si parlam d'un treball sistemàic el rol del professor ha de cambiar ja que ara pasa a ser un gestor d'activitats, és a dir, que fa un seguiment de com es desenvolupen les seves habilitats individuals, ja que els processos d'aprenentatge de cada alumne són diferents.

En aquest canvi de rol del mestre també hi ha d'haver un canvi en l'organització del centre, ha d'ahver un agrupament entre el professorat i d'aquesta manera que cap professor es senti tot sol.
Pero això també fer reunions en les que s'expliqui que hem fet, com ho hem fet, això s'anomena claustre pedagògic, i així els professors també continuen aprenent. Es necessita un treball cooperatiu del professorat no només dels alumnes, hi ha d'haver uns punts de trobada entre el professorat.
Però s'ha de fer aquest canvi, no només ens podem centrar en la teoria, em de donar un pas endavant.

També és necessàri que hi hagi un canvi en les eines que s'empren per a l'aprenentatge. Aquí tenim un altre video que ens explica aquest tema:




 Aquesta qüestió és mlt important, per què, amb quines eines hem d'educar als alumnes perquè surtin realment preparats? Per tenir finalment uns alumnes realment preparats som els professor els que hem d'estar constantment al dia de noves tecnologies, ja que els alumnes per si sols no milloren el seu aprenentatge. Tots, tant mestres com alumnes necessitem una formació per poder treure el màxim de profit d'aquestes eines.

Però crec que un punt molt important és tambe com utilitzam aquestes eines, la tenconologia només no ens dona el coneixement, i si al final fem el mateix que feiem en l'escola tradicional i al final el que hem de fer es memoritzar l'aprenentatgeno servei per res, crec que al final si no anem canvian els treballs i les eines, els alumnes es cansen de fer sempre el mateix, encara que sempre utilitzem ordinadors.
Realment el problema el tenim els professors, per què encara utilitzan noves eines tenim massa al cap el tema de que els alumnes aprenguin molts continguts i no que realment tenguin coneixements, i aquí és molt important el rol del mestre com hem dit abans.

Finalment parlarem dels canvis d'espais, i aquí tenim el video que parla sobre aquest canvi d'espais:





En la meva opinió crec que els espais són imprescindibles per un bon aprenentatge, normalment i tots nosaltres hem aprés a un aula, amb ses taules posades per files, on davant teniem una pissarra i sa taula d'es professor, però realment aquesta disposició és la millor per apendre?
Quan jo sigui professora m'agradaria poder aprofitar qualsevol espai, tant sigui el pati, el carrer, els pasadissos, ses aules, pero col·locades de manera que tost ens puguem veure ses cares, utilitzar el camp, ses muntanyes, sa platja, diferents espais, perqè la millor manera d'apendre sa diferencia entre plantes gimnospermes i angiospermes és veient-les, la millor forma de saber quin ús tenen ses feixes d'eivissa és anat a veure-les. Hi ha moltisimes formes d'aprendre i no només ens hem de centrar en el nostre aula, aseguts i escoltant e professor.

A més de l'espai també crec que el temps és molt important, sempre ens hem regit per horaris, i horaris que s'ahn de cumplir, però relament és necessari? tenir aquestos horaris tan tancats, perquè no plantejar una activitat amb uns objectius i deixar tot el temps que sigui necessari per realitzarla?

Per finalitzar la meva entrada de blog d'aquesta setmana m'agradaria dir que llegir sobre aquestos canvis, m'ha fet veure que encara podem canviar moltes més coses que no només la forma d'ensenyar dels mestres, si no que tot influeix sobre això, ja sigui la forma d'emprar les tecnologies, els espais, els horaris, el curriculum, el canvi de rol del prfessotat. Estem al segle XXI i avui en dia hem de canviar l'escola completament. He aprés molt fent aquesta entrada i a més al anar aquesta setmana a realitzar una pràctca a una escola d'eivissa també puc dir que en educació infantil això està molt superat, i que la disposició de l'aula en la meva opinió es perfecta, les activitats que es realitzen só molt interessants i educatives, i això també ho hem d'aconseguir en els altres nivells escolars.

MILIKI

 
 
 
 
 
"Sin los niños no habría humanidad, por lo tanto la humanidad se la debemos a los niños" Don Emilio Aragón. Miliki